Carrers adoquinats , amb vida de ciutat,
l’asfalt ja n’és gastat, fart de ser trepitjat
Historia ja arrancada , l’orgull de la nostàlgia,
a sang fa temps gravada , t’hi van criar tons pares

Poblat de grans muralles, capital de la vella Ausa,
venuda als corbates, velles parets que no parlen
Incert futur els que ens esguarda, realitat ja ven palpable
ens quedaran sempre les rates, ens quedaran sempre les rates

Vivim com velles rates, a l’aguait sota vosaltres
amagats rere la boira ,esmolant les nostres armes
Vivim com velles rates, a l’aguait sota vosaltres
amagats rere la boira , amagats rere la boira...

De mercats n’estàs ben farta, política de mal firaire
construïda a mala gana, monuments enderrocables
Histories inacabables, vivències inimaginables
estimada per nosaltres, vells amics de la nostàlgia

Vivim com velles rates a l’aguait sota vosaltres
amagats rere la boira esmolant les nostres armes
Vivim com velles rates a l’aguait sota vosaltres
amagats rere la boira , amagats rere la boira...

Ressona a les muntanyes un crit de justa venjança,
per aquells que d’interès t’embrutaren la cara


Vivim com velles rates, a l’aguait sota vosaltres
amagats rere la boira ,esmolant les nostres armes
Vivim com velles rates, a l’aguait sota vosaltres
amagats rere la boira , amagats rere la boira...


ens quedaran sempre les rates, ens quedaran sempre les