1. |
JO DIC
02:34
|
|
||
|
Comto els segons que ens queden
i com la neu sota el sol que desfà
com tantes mans que
ràpid se’n van
comto milers d’estrelles,
com un rellotge de sorra gegant,
que van rajant,
mirant un paisatge de sang.
Homes que busquen la felicitat
que matarien per paper pintat
nens a qui han fet créixer,
massa aviat.
Per la mateixa moneda
jo dic, el meu temps és or.
Tu fes el que vulguis
però el meu és tresor.
Jo dic, el meu temps és or,
tu fes el que vulguis
però viuràs un cop.
A trossos la tristesa,
uns primers passos
amb la por al cap
que ara ens crema
la puta infantesa.
|
||||
2. |
FALSOS CARRERS
01:58
|
|
||
|
Falsos carrers de la ciutat,
quantes vetllades pam a pam,
quantes mirades n’hi han pres part.
Durant un temps els vas deixar.
Olor pintura en caminar.
Traient la vida a la ciutat,
monotonia d’un gris vintage.
Tot esborrant la vida el teu llegat,
fins que no quedi
res de tu.
Ciment i asfalt ara comoditat,
que escup als teus avantpassats.
La identitat del que vas ser.
Història d’extra radi esmicolat.
Aquí qui mana és el diner,
falsos carrers avui amargs.
Tornem el temps enrera
i veig com tot es crema a foc.
Creus del cel fins a terra,
tornem el temps enrera.
Tornem el temps enrera,
orgull, treball, pell i valors.
Malparit que ens vas vendre,
la ciutat, la misèria.
|
||||
3. |
CAIC
02:23
|
|
||
|
Sensació coneguda, cops a la paret.
Òrgans que van per lliure,
ungles que abandonen el dit.
Sento que caic i sé molt bé
el perquè.
El fum negre era blanc
molt abans que entrés.
Silenci eixordador tampoc
hi veig la fi.
Els teus ulls buits em miren
i no gosen fer-hi res.
Sento que caic i sé molt bé el perquè.
El fum negre era blanc
molt abans que entrés.
I si és la mort en vida, quants cops marxaré per tornar?
Brolla la sang per dintre i caic.
Sempre la mà amiga que em
traurà d’aquí per tornar.
Sempre portant-me amb ell.
Acabada la partida.
El record de la pell.
Aquí tens la resposta,
on estimar era evident.
|
||||
4. |
ODI ETERN
02:36
|
|
||
5. |
HEGEMONIA
02:18
|
|
||
|
I doncs que soni la
teva hegemonia.
La d’un jove que predica
amb la sort.
Corre la tinta a la pell una mentida
I aquella amistat?
Val per a tu ben poc.
La tenies a ella a la teva retina
i l’egoisme per davant de tot.
Llàgrimes no em queden,
ni revenja tampoc.
La vida curtida tinc
a cada pam del cos.
Versos trencats amb regust
de cendra.
És el teu ego qui s’ho ha menjat tot.
I no et preguntis perquè
tants problemes.
Si tens la sort que molts
encara no et coneixen.
Somriures a mida.
És fals el teu esforç.
Vergonya de vida,
fart de tu i dels teus
|
||||
6. |
CERVELLS DÈBILS
03:01
|
|
||
|
No saps el que diràs,
quan les promeses siguin tantes
que vessi aquell plat.
Ningú no et creurà,
quan les paraules siguin
falses i els actes covards.
Serà el teu final. Quan la riquesa
se t’escapi de les mans
I tots ells darrere teu.
Ànimes mortes d’ulls tapats.
No hi ha Dèu, igual que els meus.
Les teves pregàries s’han cremat.
No saps si tornaràs,
quan els àngels reclamin tots
aquells pecats
Potser ploraràs,i tot allò pel que vas
viure i no ser recordat
Serà el teu final
Quan la riquesa se
t’escapi de les mans.
Cervells que són dèbils.
Que em donen la vida.
Al meu cel la meva família.
|
||||
7. |
INDIVIDUALITAT
02:26
|
|
||
|
Fotut afany de l’home,
la individualitat.
Són lluites massa amargues,
guerres que mai guanyaràs.
Al cap tens qüestionar-te?
Les seves veritats.
Cada cop ets,més
màquina i menys humà.
Aixeca’t sobre els altres.
Trenca arrels d’on t’han lligat.
Oblida el que creies,
fes que se senti el teu clam.
El temps, l’avui i l’ara
ja saps no te’ls prendran.
Consum és la bandera.
Promeses als infants.
Deien somiar és de pobres.
Posseeix el que no et pertany.
Era de nous profetes.
Ells cuinen tu agafes el plat.
La vostra vida fàcil,
venent futur enverinat
Cadena per serjant.
Tòpics que moren l’instant.
I els segons que respires.
Moment dels homes lliures.
|
||||
8. |
NOSALTRES
01:53
|
|
||
|
Quan sents que la sort
no t’acompanya.
Quan veus que de cop et cau la nit.
I com de costum és freda i llarga.
Sempre hi serem nosaltres.
Hi serem nosaltres.
Obre les ales, pren el cel,
que reneixi un nou estel.
Obre les portes de l’infern,
segur que hi serem.
Quan miris més enllà
de les muntanyes.
I la pols et cegui un nou camí.
Escoltaràs cançons abandonades.
Sempre hi serem nosaltres.
Hi serem nosaltres.
Si creus que ha arribat
l’hora de caure.
I la mort desperta aquell desig.
Pensa que darrere aquell gran arbre,
sempre hi serem nosaltres
Hi serem nosaltres.
|
||||
9. |
ÉS TARD
03:12
|
|
||
|
Un paradís et crida,
asfalt cremat dóna vida
a formigues.
Un ascens calculat.
Volem més pactes, més mentides.
Casta plena de ferides
que forda aquest país per dintre.
El drap que més els llueix,
parles de quatre barres lliures.
I la gent gira els barrets.
Ells escombrant cap a Suïssa.
I la mare treballant.
On les veus del carrer et criden.
És tard se sent,
la veu de últim convergent.
És tard se sent,
són plors de l’últim convergent.
|
||||
10. |
10.000 MOMENTS
02:27
|
|
||
|
Obres els ulls, ja han passat
més de 15 anys .
D’aquells nens plens d’orgull.
Jugant a fer-nos grans.
Posant a prova el cor, buscant els límits del teu cos.
Aquell afany per créixer.
Limitant-se a descobrir, robant
reptes del destí.
No hi ha temps de tenir por.
T’explicaria històries
10.000 moments,
gravats a la memòria.
Ja han passat més de 15 anys.
Però encara ho recordo érem
com germans.
Jugant a fer-nos grans.
Torna a sortir els sol,
sense encara haver dormit.
No hi ha temps ni pressa.
La remor, el record.
Tastar la sang per primer cop.
Guanyant-te el respecte.
|
||||
11. |
ENS QUEDA TEMPS
02:06
|
|
||
|
Ara ve quan ens diuen
ja va sent hora que canvieu de vida.
Sota aquests peus encara
hi ha energia.
Ens queda temps per morir.
I aquesta veu com veus
encara crida.
No se vosaltres, jo no hi
veig sortida
Ara fa temps vam decidir escollir.
Ens queda temps per morir
Qui s’atreveix a matar-nos abans,
per dir que això s’ha acabat
Malgrat critiquen seguirem aquí.
Ens queda temps per morir
I ens queda temps,
ens queda temps per morir
|
||||
12. |
EBRE 1938
02:48
|
|
||
13. |
خالد
03:36
|
|
||
|
Avui respiro tot pensant amic,
un millor exemple, no hem tingut.
Les flors que cauen a l’agost.
Quan vingué el fred marxaves tu.
Els teus germans manquen d’oblit,
ganivet dintre sempre el tinc.
L’abraçada més sincera que he rebut,
vent de l’hivern pren el meu cos.
Que lleuger que és avançar,
negre líquid dins el bar,
record sempre ben present.
Que difícil caminar,
les botes plenes de fang,
record sempre ben present.
I a la ciutat ens cau la nit,
és l’escalfor dels bons amics.
Entre cerveses tot parlant
de vells records.
Al teu costat, guarda’ns un lloc.
Per sempre ben present!
|
||||
14. |
PER TU I PER MI
02:38
|
|
||
|
Potser la nostra freda llar,
potser la boira, potser el glaç.
Han fet d’això eterna amistat.
Pell contra pell,
per tu i per mi.
Potser les tantes nits al bar,
per les vegades que hem plorat.
Potser la infància ens ha soldat.
Pell conta pell,
per tu i per mi.
I si la distància ens divideix,
no t’enyoro sé que
el teu cor em segueix.
Sé que aquest hivern
quant torni el fred,
tu hi seràs i tornarem a viure.
És per tu i per mi,
per aquells moments tan màgics.
És per tu i per mi,
perquè mai és llarg aquest camí.
És per tu i per mi,
per aquell record tan savi.
És per tu i per mi,
el meu cor sempre et manté aquí
|
||||
THE DEMENCIALS Vic, Spain
TE MARE , Holes In The Shirt
THE DEMENCIALS recommends:
If you like 10.000 MOMENTS, you may also like:
DE #110 BLACK AUBERGINE demo CASSETTE
by Discos Enfermos
Heady hardcore punk from Black Aubergine has groove, heft, and an experimental edge percolating behind the blown-out surface.
go to album
Bridging Electricity
by Lost Legion
Hard-charging street punk with searing riffs and anthemic, shout-along choruses from Chicago's Lost Legion.
go to album
Fear b/w Doubt
by Jellicoe & Woodbury
Toronto hardcore upstarts go for the establishment's throat with back-to-back bouts of Jawbreaker-esque fury.
go to album
